Lo Testament de la Reina Carnestoltes

ÚLTIMA HORA! Ha mort Sa Majestat La Reina Carnestoltes! Després d’una nit d’orgia descontrolada i caure en totes les temptacions, Sa Majestat va rebre un últim oferiment: la Pera Golden del Cristianisme. Li prometeren ser la nova ambaixadora de la religió més dominant i li asseguraren que ella podria encapçalar una nova revolució per fer-la més oberta, moderna i feminista. Ella, èbria per totes bandes, es cregué aquest regal que li oferí una serp amb sotana i engollí la Pera. Acte seguit: els seus ulls es dilataren, la llengua li cremà, les popes li explotaren, la figa li feu figa, la pell es desmembrà i els òssos acabaren rostits fruït d’aquell enverinament malvat i cruel.

Tot i això, dins la seva perruca “divinadelamuerte”, trobaren el seu Testament que perdurarà pels segles dels segles…

“Desitjo de tot cor, en les meves darreres voluntats”:

A l’alcadessa, un llit. Abans que te’l comencin a fer els que t’envolten.

Al Pascual, un sac de boxa amb el logo de l’Agrat.

Al Palacios, una participació a Operación Triunfo. A veure si amb la música fas millor carrera, xato…

Al Folguera, el carnet del PDeCAT.

Al Palou, una balança d’igualtat perquè la comencin a aplicar a l’Ajuntament.

Al Silveri Caro, un marcapassos per quan vegi que el supera Ciutadans.

Als de la CUP, una classe de zumba perquè es moguin una mica.

Als Comuns, una caixeta amb el dominó per poder anar al local de socis de l’Ateneu.

Als 1.200 que van votar Ciudadanos, unes participacions a l’ÍBEX 35 per si saben jugar les seves pròpies cartes.

Als del Consell Comarcal… encara existeix el Consell Comarcal?

Als de la Fira, una inauguració de 20 minuts, dinàmica, fresca i atractiva. Perdoneu, m’he he emocionat, els miracles, a Lourdes, ho sé.

Als de l’Embarrat, la maria que els hi he robat aquests dies. Quina qualitat, nois!

Als de Cal Trepat, una exposició permanent dels dinosaures targarins que encara manen.

A la Nova Tàrrega, una mariscada que es pagaran amb les vendes de la Nova Tàrrega que han fet aquests dies. De res.

A Ràdio Tàrrega, una entrevista a la Comissió de Carnaval. Hauria estat bé sentir també la seva versió.

A Tàrrega TV, un ‘Sálvame’ setmanal com el mític ple de l’Ajuntament! Allò sí que dona audiència…

A la Parròquia, un camió de Tranquimazín. Ja ha passat, nois, no n’hi ha hagut per a tant, oi?

Al Bisbe Novell, recordar-li que les escriptures del seu Déu deien que TOTS som IGUALS a ulls de TOTHOM, “campeón”!

A totes les entitats, una camisa de força per no desesperar-se amb l’Ajuntament.

A Foment Targarí, la sèrie ‘The Walking Dead’, a veure si ressuciten…

A l’Agrat, una escala perquè baixin del núvol al que s’han instal.lat… i baixin a la crua realitat que els espera…

A la BAT, menys pintura i més multi-cultura.

A l’Ateneu, 100 anys més però si poden ser en color i sense olor a neftalina…

Als ecologistes del GEMA, un kit de “Bricomanía” i moltes llavors per poder plantar arbrat als camins del terme, que han rebut recentment una tala indiscriminada i agressiva.

A Guixanet, un “retiro espiritual” per poder assolir el nirvana i condensar tota la cultura que generen durant l’any.

Als del CAU, el llibre “Paella para dummies”.

Als del CDR, noves cançons pel violinista. Va per llarg això, nois…

Al Centre Cultural, unes peces per muscular-se i així poder agafar; amb només una mà, el trofeu dels Premis Culturàlia.

Als del No ets de Tàrrega, el corrector lingüístic www.softcatala.org/corrector/

I a tot Tàrrega, paciència, esperança i revolució! Dones al poder!